En els darrers anys, la conversió de locals comercials a habitatges ha cobrat rellevància, especialment a grans ciutats on accedir a una llar s’ha tornat complicat. No obstant això, aquesta pràctica genera diversos dubtes legals i urbanístiques que és important conèixer.
Abans de llogar un local amb la intenció de fer-lo servir com a habitatge, és crucial comprendre les normatives vigents, ja que no tots els espais comercials estan habilitats per ser habitats. A Immosfera aclarim alguns punts importants sobre això.
Primer, cal determinar si és legal llogar un local comercial com a habitatge. Segons la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU), hi ha dos tipus de lloguer:
- Lloguer d’habitatge habitual: Aquest lloguer té com a objectiu satisfer les necessitats residencials de l’arrendatari. Comprèn no només l’habitatge, sinó també els annexos com a trasters o places de garatge si estan inclosos en l’arrendament.
- Lloguer per a usos diferents d’habitatge: Aquest tipus de lloguer abasta locals comercials, oficines i altres espais la finalitat dels quals no és servir com a residència. La LAU detalla que aquests contractes poden ser temporals i per a activitats diverses com a comercials, industrials o culturals.
Així, un local comercial no es pot llogar com a habitatge si vaig mantenir la classificació original. No obstant això, és possible canviar-ne l’ús a residencial mitjançant un procés legal adequat.
Per fer-ho, el local ha d’obtenir la llicència de primera ocupació o cèdula d’habitabilitat, que garanteix que l’immoble compleix els requisits mínims per ser habitat. Aquest procés inclou fer un canvi d’ús, la qual cosa implica:
- Realitzar un estudi tècnic de viabilitat.
- Sol·licitar el canvi d’ús a l’ajuntament.
- Obtenir les llicències necessàries i executar les obres d’adaptació.
- Tràmits per obtenir la cèdula d’habitabilitat i registrar el canvi d’ús al Registre de la Propietat.
Si no se segueix aquest procediment, llogar un local sense llicències adequades podria ocasionar sancions econòmiques, que en alguns casos poden superar els 90.000 euros. A més, les autoritats podrien detectar la irregularitat mitjançant denúncies o intents d’empadronament.