En els darrers anys, ha crescut l’interès per transformar locals comercials en habitatges, especialment a ciutats grans on l’oferta d’habitatges és limitada. Aquesta pràctica, encara que atractiva, genera dubtes legals i urbanístics que cal resoldre abans de considerar una opció d’aquest tipus.
És crucial entendre la normativa vigent abans de llogar un local per a ús residencial, ja que no tots els espais comercials estan autoritzats per esdevenir llars. A Immosfera aclarim algunes qüestions clau sobre el procés i les lleis relacionades.
Quant a la legalitat de llogar un local com a habitatge, la Llei d’arrendaments urbans (LAU) distingeix entre dos tipus d’arrendament: un destinat a l’habitatge habitual i un altre a usos diferents, com a locals comercials. D’acord amb l’article 3 de la LAU, els lloguers que no siguin destinats a l’habitatge es refereixen a activitats comercials, industrials o professionals, i no es poden considerar arrendaments residencials.
Per tant, no és legal llogar un local com a habitatge si aquest manté el seu estatus com a local comercial. Això no obstant, és possible fer-ho si es realitza el procediment adequat de canvi d’ús.
Per llogar un local com a habitatge, primer cal obtenir una llicència de primera ocupació o cèdula d’habitabilitat, la qual cosa certifica que l’immoble compleix les normatives mínimes d’habitabilitat establertes per cada comunitat autònoma. A més, aquest tràmit permet contractar els subministraments bàsics i empadronar-se a la propietat.
El procés per convertir un local en habitatge i llogar-lo inclou diversos passos: fer un estudi tècnic previ, sol·licitar la viabilitat del canvi d’ús a l’ajuntament, obtenir la llicència corresponent, fer les obres necessàries, tramitar la cèdula d’habitabilitat i inscriure el canvi al Registre de la Propietat.
Si es lloga un local com a habitatge sense complir els requisits legals, es podrien imposar sancions de fins a 90.000 euros.