El model de sènior living, àmpliament desenvolupat a països com el Regne Unit i França, comença a atraure l’atenció dels inversors a Espanya a causa de l’envelliment de la població i la demanda creixent d’aquest tipus de solucions. Aquest concepte no es refereix a residències tradicionals per a gent gran, sinó a complexos pensats per a persones més grans de 65 anys actives i independents que busquen una vida més senzilla en entorns segurs i amb serveis comuns de qualitat. A Immosfera et parlem sobre aquest model habitacional al nostre país.
Hi ha diverses modalitats de sènior living. Entre elles destaquen el co-housing, on els residents promouen i són propietaris del projecte; el co-living, basat en habitatges gestionats per operadors en règim de lloguer; i el sènior resort, semblant al co-living però orientat a estrangers en zones costaneres.
Tot i l’interès, el mercat del sènior living a Espanya, especialment en el seu format de co-living, enfronta diversos reptes. D’una banda, l’oferta és limitada, cosa que obliga els inversors a desenvolupar nous projectes. Tot i això, la ubicació adequada, generalment en zones urbanes, encareix els terrenys disponibles. A més, els alts costos de construcció, accentuats per les exigències de sostenibilitat, i les taxes d’interès actuals dificulten la viabilitat financera. Per això, alguns inversors consideren reconvertir immobles turístics o de l’Església, encara que les normatives urbanístiques compliquen aquesta opció.
Un altre desafiament és la necessitat d’operadors capacitats per gestionar els serveis que demanen els residents, com ara restauració, seguretat, assistència mèdica i activitats de lleure. Aquest model requereix un enfocament curós a causa dels elevats costos operatius.
A més, factors culturals influeixen en el desenvolupament. A Espanya, l’edat mitjana per ingressar a residències tradicionals ronda els 85 anys, i generalment s’associa a necessitats mèdiques. Per tant, no és clar si les persones d’entre 65 i 85 anys, sense dependència, estarien disposades a adoptar aquest nou estil de vida.
Per acabar, la manca d’un marc normatiu específic representa un altre obstacle. Tot i que algunes comunitats autònomes comencen a regular aquest sector, es requereix una legislació més clara que faciliti la creació de sòls i estableixi requisits per a aquests complexos.
Tot i que el sènior living podria revolucionar la qualitat de vida de la gent gran a Espanya, la seva consolidació requereix superar barreres econòmiques, culturals i normatives, a més de sensibilitzar el públic sobre els seus beneficis.