Distingir els diferents tipus de sòls és clau per comprendre la planificació i el desenvolupament territorial. Aquesta classificació determina l’ús del sòl i el seu potencial de transformació, cosa que influeix directament en l’organització urbana i la presa de decisions en matèria d’ordenació del territori. A Immosfera t’expliquem les diferències clau entre Cadastre i Norma Urbanística.
Tipus de terra i les seves característiques
La classificació del sòl és un pas essencial a la planificació urbanística, regulada per la Llei del Sòl estatal i les normatives autonòmiques. Hi ha tres tipus principals:
- Sòl urbà: També conegut com a sòl edificable, és aquell que compta amb els serveis i infraestructures necessàries per a la construcció, com a accés a aigua, sanejament i electricitat. Es divideix en:
- Sòl urbà consolidat: Parcel·les llestes per edificar o amb mínimes intervencions necessàries.
- Sòl urbà no consolidat: àrees urbanes que encara requereixen obres d’infraestructura per completar la seva urbanització.
- Sòl urbanitzable: Són terrenys destinats a l’expansió de les ciutats i que es poden transformar en urbans després de complir els requisits establerts. Se subdivideixen en:
- Sòl urbanitzable sectoritzat o programat: La seva transformació està planificada a curt o mitjà termini dins del pla urbanístic.
- Sòl urbanitzable no sectoritzat o sense programar: No compta amb una planificació immediata, per la qual cosa el seu desenvolupament requereix estudis addicionals.
- Sòl no urbanitzable: El seu ús està restringit per a la construcció, generalment pel valor ambiental, agrícola o forestal. Dins aquesta categoria existeixen:
- Sòl no urbanitzable especialment protegit: Àrees amb estrictes restriccions per preservar-ne el valor natural.
- Sòl no urbanitzable comú o simple: Encara que no està destinat al desenvolupament urbà, es podria permetre cert tipus de construccions sota normatives específiques.
Qualificació del sòl
La qualificació urbanística determina els usos específics permesos a cada terreny. Hi ha usos generals, que estableixen la destinació del sòl (infraestructures, àrees verdes), i usos específics, que en defineixen el propòsit concret (residencial, industrial, comercial, etc.).
Mentre el sòl urbà està llest per a l’edificació, l’urbanitzable n’espera la transformació i el no urbanitzable està destinat a la conservació o usos no urbans.