En els darrers anys, l’accés a l’habitatge ha esdevingut un desafiament global cada cop més complex. L’augment dels preus, la mobilitat laboral i el creixement del treball remot han generat la necessitat de trobar solucions innovadores al sector immobiliari. En aquest context, el concepte de flex living ha emergit com una resposta moderna i flexible, adaptant-se a les noves realitats socials i laborals. A Immosfera et parlem de com aquesta fórmula habitacional està redefinint el lloguer residencial.
Des de 2019, s’han invertit importants sumes en el desenvolupament de projectes de «flex living», un sector que ha experimentat un creixement notable, passant de 2.000 a 10.000 unitats des de 2020. L’èxit d’aquest model es basa en tres aspectes clau: la seva flexibilitat en termes d’ús i qualitat, la creació de comunitats actives i compromesa, la creació de comunitats actives i compromesa.
El model «flex living» inclou una àmplia varietat d’opcions, com ara residències estudiantils a prop d’universitats, espais de «coliving» per a joves urbans, «corporate living» a les perifèries urbanes amb serveis com zones esportives i «coworking», a més d’opcions de vacances en zones costaneres i «sènior living», que també proporcionen atenció mèdica. Altres models, com el cohousing en àrees rurals, se centren a enfortir el sentit de comunitat.
L’auge d’aquest sector ha estat facilitat per canvis a les normatives urbanístiques que n’han permès la implementació. Les administracions locals, com la de la capital espanyola, han revisat les seves lleis per integrar projectes de “coliving” dins dels marcs legals urbans. Aquesta flexibilitat normativa ha estat clau per adaptar-se a les noves demandes dels habitants i per facilitar el creixement del sector.
L’interès financer al sector també ha crescut considerablement, amb una important captació d’inversions en àrees com «flex living» i residències per a estudiants i gent gran. Encara que hi ha desafiaments, com la necessitat de personalitzar els productes segons les característiques locals i la crisi habitacional, se subratlla la importància de repensar l’habitatge tradicional per millorar-ne l’accessibilitat i l’optimització.