Quan es busca llogar un habitatge, és comú enfrontar-se a la necessitat de signar un acord conegut com a contracte de reserva de lloguer o precontracte d’arrendament. A vegades, les agències immobiliàries sol·liciten el pagament d’una quantitat per garantir la reserva de l’habitatge. Aquest tipus d’acord és crucial, ja que assegura que l’immoble serà apartat mentre es prepara el contracte definitiu i es defineixen les condicions del lloguer. A Immosfera et detallem els aspectes essencials d’aquest procés, incloent-hi les implicacions legals, les recomanacions per evitar fraus i punts clau a considerar per ambdues parts involucrades.
Què és el contracte de reserva de lloguer?
Aquest document representa un compromís entre propietari i llogater, on s’acorden les bases del contracte futur i es garanteix l’exclusivitat temporal de l’immoble. La reserva sol fer-se després que els futurs llogaters hagin acceptat les condicions bàsiques del contracte i, en molts casos, se sotmet a una anàlisi de solvència prèvia.
És important que qualsevol pagament relacionat amb la reserva estigui recolzat per un contracte signat que detalli les condicions acordades. Sense aquest suport, es recomana no fer pagaments per evitar riscos de malentesos o estafes.
Tipus de contracte de reserva
Hi ha dues modalitats principals: l’acord amb l’agència immobiliària i el directe amb el propietari. En el primer, l’agència redacta el contracte i es compromet a retirar l’immoble del mercat fins que el propietari accepti la reserva. Al segon, el propietari assumeix directament aquest compromís.
Elements clau al contracte
Un contracte de reserva ha d’incloure informació completa de les dues parts, les condicions bàsiques del lloguer, la durada estimada, l’import de la renda i qualsevol clàusula addicional rellevant, com ara la política sobre mascotes o avalistes. A més, és habitual incloure un senyal econòmic (arres), que serà descomptat de pagaments futurs com la renda o la fiança.
Conseqüències per incompliment
Si una de les parts incompleix, hi pot haver sancions econòmiques. Per exemple, si l’arrendador incompleix, ha de tornar el doble de l’import lliurat. En cas que sigui l’inquilí qui no compleixi, perdrà la quantitat dipositada com a senyal.